La Clota, la lluita per preservar un reducte rural de Barcelona

La Clota és el barri menys poblat de Barcelona. Entre la Vall d'Hebron, Horta i la Teixonera, conserva un paisatge molt rural, com un poble. Els veïns van lluitar molts anys per preservar-lo i van aconseguir salvar el nucli històric. És la zona anomenada La Clota Conservació, de 7 hectàrees. Però els canvis s'acceleren al seu voltant.

En un altre sector, La Clota Reordenació, es construeixen grans promocions on hi haurà més de 600 pisos. Entre tots dos queda pendent fer-hi un gran parc.

Malgrat el valor històric de les seves masies, poques estan catalogades. Ara, una de les més característiques, Cal Paronet, està en perill d'enderrocament.

La Clota, una illa rural dins la ciutat

Amb les seves masies amb pous i horts, la Clota, el barri amb menys habitants de Barcelona, ha conservat un aspecte gairebé rural, malgrat les grans transformacions urbanístiques al seu entorn.

L'abundància d'aigua i les rieres han definit l'estructura de carrers i cases. Amb basses i safarejos encara en ús per regar els horts que els veïns han cuidat al llarg de generacions.

Sandra Queraltó, veïna, descriu la Clota com un dels pocs reductes semi-rurals: "Ja està havent-hi molts edificis envoltant-la, però en aquesta part del mig encara tenim veïnes amb gallines, fins fa poc hi havia una veïna que tenia cabres".

"Al barri hi ha aquesta por que a poc a poc el ciment es vagi menjant les antigues masies i els horts, com ja està passant amb alguns exemples"

Cal Paronet, una masia històrica

El camí de Sant Genís a Horta és una traça medieval que figura al catàleg de patrimoni, que travessa el barri de la Clota. Aquí hi ha Cal Paronet, una masia amb un cos central del segle XVIII, envoltada per un gran hort.

És una de les edificacions més antigues, però no està catalogada. Fa pocs anys encara hi vivia Àgueda Samsó, l'última d'una nissaga de bugaderes, l'ofici històric de les dones d'Horta.

A la masia hi ha el pou, la sínia, la bassa i els safarejos on rentaven la roba de la gent benestant de Barcelona.

Dolors Canudas, del Grup d'estudis El Pouque ha elaborat un dossier sobre Cal Paronet, descriu que el 1850 la població es va triplicar al barri arran de l'activitat de la bugaderia.

"En aquesta casa s'explica que hi havia hagut fins a set i vuit dones treballant en els safarejos"

L'entorn ha anat canviant. La construcció de les avingudes pels Jocs Olímpics de 1992 va separar cal Paronet de la resta de la Clota --ara la masia ha quedat dins el barri de la Vall d'Hebron--, i l'històric camí de Sant Genís a Horta el flanquegen edificis amb molts pisos d'altura.

Ara, l'ampliació d'una residència geriàtrica privada, Ronda de Dalt Residencial, amb un pla especial urbanístic que ja té l'aprovació inicial, implica l'enderroc de la masia, qualificada com a equipament.

Dolors Canudas explica que les entitats no s'oposen al projecte d'ampliar la residència, però creuen que la masia s'hauria de conservar i ser un equipament obert a la ciutadania: "Pensem que Cal Paronet té interès perquè conserva tots aquests elements d'aigua: bassa, pou, safareig, l'antiga sínia, que no sempre es troben tots en una única finca".

"Pensem que no només s'haurien de conservar sinó que s'haurien de catalogar"

De moment, l'Ajuntament de Barcelona ha suspès l'aprovació definitiva del pla especial urbanístic per dues qüestions formals i ha encarregat un informe al Departament de Patrimoni Municipal sobre el valor arquitectònic i patrimonial de la masia.

Mentrestant, a la masia s'hi han fet algunes actuacions que han malmès elements com el rellotge de sol o la barana d'un balcó que ha estat arrencada.

Un barri conservat per la lluita veïnal

Amb la planificació urbana que hi havia des de feia dècades, al barri de la Clota gairebé tot podria haver anat a terra. Els veïns, que tenen un gran sentit de pertinença al barri, s'hi van oposar amb tenacitat i l'any 2008 finalment van aconseguir que una part, batejada La Clota Conservació, d'unes set hectàrees, quedés protegida, tot i que hi ha 77 habitatges afectats amb la previsió de fer pisos de substitució.

Els veïns també van reclamar a l'Ajuntament inversions i millores urbanes que mai s'havien fet amb l'excusa de les afectacions, que havien provocat una degradació de l'espai urbà i moltes mancances en infraestructures bàsiques.

Per Àngels Corsellas, presidenta de l'Associació de Veïns, la Clota s'ha conservat com està "perquè els que hi vivíem ho volíem així".

"No volíem ni especular ni fer-nos les grans cases, ni fer blocs de pisos, volíem el que teníem. Que ens deixessin arreglar les cases sí, perquè no hi havia clavegueres, ni la xarxa d'aigua corrent, de mica en mica això ho hem anat aconseguint."

Un patrimoni fràgil

Preservar un paisatge tan singular és complex. Alguns propietaris han restaurat i millorat les cases. Però n'hi ha molt poques incloses al catàleg de patrimoni, que inclou la torre Jussana i masies amb sobrenoms com Cal Senyorito, la Vaqueria o la Bugadera Rica, amb el nivell C de protecció.

També una casa d'estiueig de 1922 amb una torre mirador peculiar de 14 metres d'altura feta perquè des de dalt s'hi pogués veure el mar.

L'Ajuntament de Barcelona diu que hi ha la voluntat de revisar el catàleg per actualitzar-lo i afegeix que "cal ser capaços de reutilitzar els edificis i adaptar-los a les necessitats i usos actuals".

El repte està a mantenir l'equilibri d'un paisatge ric i complex caracteritzat pel patrimoni de l'aigua, les antigues masies envoltades d'horts, els camins sinuosos i els murs que ressegueixen i mantenen el record de les antigues rieres, un patrimoni fràgil.

Algunes de les normes urbanístiques vigents no ho afavoreixen, perquè els volums i la disposició d'algunes de les noves edificacions contrasten fortament amb el teixit urbà existent i poden trencar l'harmonia del conjunt.

Fa un mes la Comissió de Govern municipal va aprovar una suspensió prèvia de planejament en alguns àmbits de la Clota Conservació com ara l'espai comprès entre el carrer Alarcón --eix de l'antiga riera d'Horta-- i el carrer Lisboa, i també algunes de les zones amb més horts al cor del nucli històric de la Clota.

Segons l'Ajuntament, l'objectiu de la suspensió és "estudiar el planejament per aconseguir una millor integració de l'edificació, a la zona on s'ha de desenvolupar l'habitatge previst, de protecció i lliure."

La Clota Reordenació, un barri nou i un parc central

A l'altre extrem del barri, que dona a l'avinguda de l'Estatut, a la zona anomenada La Clota Reordenació, hi ha un contrast total. Ja s'hi han construït centenars de pisos, en edificis públics i promocions privades.

En total hi haurà uns 600 habitatges, que triplicaran la població que tenia la Clota fa pocs anys.

Ja fa 15 anys que es va aprovar la transformació urbanística de la Clota; per als veïns, les actuacions en l'espai públic avancen massa lentament.

Al sector de la Clota Reordenació s'hi han de construir el nou CAP d'Horta i més habitatges de protecció oficial. De moment hi ha grans solars buits com el que ocupava la bòbila, que s'ha omplert de cotxes i on s'acumula bona part de les 2.300 tanques New Jersey retirades dels carrers després de la pandèmia, en una provisionalitat que s'està prolongant en el temps.

Donen un aspecte desendreçat a una de les zones on ha d'haver-hi el futur parc de la Clota, una gran prioritat per als veïns.

La situació la resumeix la presidenta de l'Associació de veïns de la Clota: "El parc que fa anys que reivindiquem que sigui un espai obert, ara és un recinte tancat que fan servir per posar-hi material d'obres".

"Està degradat, deixat i molt brut"

"El parc el volem per ajuntar el que ha dividit l'urbanisme, que ha configurat la Clota Conservació i la Clota Reordenació. El parc seria el nexe d'unió entre les dues Clotes. Per això reivindiquem que es faci d'una vegada", afegeix.

El 4 d'abril es va aprovar definitivament el projecte d'urbanització del sector La Clota Reordenació després de fer una modificació en el Pla General Metropolità. L'Ajuntament, propietari del 44% de l'àmbit pendent de transformació, afirma que tot i que el desenvolupament recau en la iniciativa privada, intenta agilitzar les actuacions per poder disposar aviat de l'espai per als equipaments i habitatges.

Pel que fa al Parc Central de la Clota, l'Ajuntament preveu redactar el projecte durant aquest mandat, i diu que es dissenyarà de forma participada amb el veïnat.

Els veïns són molt crítics amb el primer avanç amb plànols d'una zona del parc. No volen que el disseny del parc sigui aliè a les característiques pròpies del territori, sinó que integri la frondosa vegetació i els horts, i que s'adapti a la topografia creada pels camins i les rieres, que també formen part dels senyals d'identitat del barri de la Clota.